Torrijas de Setmana Santa: Recepta Tradicional Pas a Pas

Les torrades de Santa Teresa de Setmana Santa: un clàssic que mai falla

Cada primavera, les cuines espanyoles s'omplen de l'aroma inconfusible de les torrades de Santa Teresa. Pa xopat en llet aromatitzada, arrebossat en ou i fregit fins a daurar. Així de senzill. Així de perfecte.

Les torrades de Santa Teresa són les postres estrella de la Setmana Santa a Espanya. Es preparen des de fa segles i cada família guarda la seva pròpia versió. Unes més dolces, altres amb un toc de vi, però totes amb aquesta textura que enamora: cruixent per fora, cremosa per dins.

En aquesta recepta t'ensenyem la versió més clàssica, la de tota la vida. La que es feia amb el pa sobrant i un grapat d'ingredients humils que, junts, creen quelcom extraordinari.

Ingredients per a unes torrades de Santa Teresa perfectes

Per a unes 12-14 torrades necessites:

• 1 barra de pa del dia anterior (millor pa de torrada o pa brioix dens, uns 400 g)
• 750 ml de llet sencera
• 150 g de sucre + 2 cullerades extra per empolvorar
• 1 branca de canyella
• La pell d'1 llimona (només la part groga, sense la blanca)
• 3 ous grans
• Oli d'oliva suau o oli de gira-sol per fregir
• Canyella mòlta per arrebossar

El pa és fonamental. Ha de ser dens, amb molla atapeïda. El pa de motlle no funciona: es desfà en xopar. Si trobes pa de torrada a la teva fleca, perfecte. Si no, un pa rústic del dia anterior dóna bon resultat.

Pas a pas: preparació de les torrades de Santa Teresa

1. Infusionar la llet

Posa la llet en un cassó amb els 150 g de sucre, la branca de canyella i la pell de llimona. Escalfa a foc mitjà fins que comenci a bullir. Retira del foc i deixa reposar 30 minuts com a mínim. Com més temps, més sabor. Pots preparar-la la nit anterior i deixar-la a la nevera.

2. Tallar i xopar el pa

Talla el pa en rodanxes de 2 cm de gruix. Ni més fines (es trenquen) ni més gruixudes (no es xopen bé per dins).

Col·loca les rodanxes en una safata àmplia i aboca la llet infusionada per sobre, colant-la per retirar la canyella i la llimona. Deixa que el pa absorbeixi la llet 2-3 minuts per cada costat. El pa ha d'estar xopat però no desfet. Si en prémer lleugerament amb el dit notes que està tou però manté la forma, ja està llest.

3. Arrebossar en ou

Bat els ous en un plat fons. Passa cada rodanxa de pa xopat per l'ou batut, cobrint-la bé per tots els costats. Deixa escórrer l'excés un parell de segons.

4. Fregir les torrades

Escalfa abundant oli en una paella àmplia. La temperatura ideal és 170 °C. Si no tens termòmetre, tira un trosset de pa: ha de bombollejar immediatament però sense cremar-se.

Fregeix les torrades 2-3 minuts per cada costat fins que estiguin daurades. No posis més de 2-3 alhora perquè l'oli no baixi de temperatura. Treu-les amb una escumadora i posa-les sobre paper absorbent.

5. Endolcir

Mentre estiguin calentes, passa-les per una barreja de sucre i canyella mòlta (2 cullerades de sucre per 1 culleradeta de canyella). Aquesta és la versió més popular. Una altra opció és banyar-les en almívar calent (200 g de sucre + 200 ml d'aigua, bullits 5 minuts).

Trucs per a unes torrades de Santa Teresa que surtin sempre bé

• El pa del dia anterior absorbeix millor la llet sense desfer-se. Si el pa està fresc, deixa'l a l'aire unes hores.
• La temperatura de l'oli és clau. Massa calent i es cremen per fora quedant crues per dins. Massa fred i absorbeixen oli en excés.
• No les apilis acabades de fer. Col·loca-les en una sola capa sobre una reixa perquè es mantinguin cruixents.
• Repòs: estan més bones l'endemà, quan els sabors s'assenten. Guarda-les a la nevera tapades.

La variació amb vi: tradició andalusa

Al sud d'Espanya, especialment a Andalusia, existeix una altra tradició: les torrades de Santa Teresa amb vi. En lloc de llet, el pa es xopa en vi dolç (moscatell, Pedro Ximénez o vi de taula amb sucre i espècies). El resultat és més intens, amb matisos complexos que recorden les postres conventuals.

Si t'atreveixes, prova la versió mixta: meitat llet, meitat vi dolç. El millor dels dos mons.

Les torrades de Santa Teresa i la Setmana Santa: història breu

Les torrades de Santa Teresa apareixen documentades a Espanya des del segle XV. En aquella època es preparaven per a les parteres i els malalts com a aliment reconstituent. Amb el temps es van associar a la Quaresma i la Setmana Santa, quan l'abstinència de carn obligava a buscar plats contundents sense productes carnis.

El pa era un ingredient barat i sempre disponible. Xopar el pa dur en llet o vi era una forma d'aprofitar-lo. La fregida i el sucre el convertien en un dolç festiu que marcava la fi del dejuni.

Avui les torrades transcendeixen el religiós. Són patrimoni gastronòmic popular, presents en pastisseries, bars i llars de tot Espanya durant les setmanes prèvies a Pasqua.

Maridatge perfecte: torrades de Santa Teresa amb bacallà

La tradició de Setmana Santa uneix dos ingredients aparentment oposats: el bacallà i les torrades. El primer com a plat principal, les segones com a postres. A Bacalalo oferim bacallà d'Islàndia premium perfecte per a les teves receptes de Setmana Santa. Un menú complet podria incloure unes croquetes de bacallà d'entrant, un bacallà al pil pil de principal i torrades de Santa Teresa de postres.

Per completar el teu menú de Setmana Santa 2026, revisa la nostra guia amb propostes per a cada dia de la Setmana Major.

Preguntes freqüents sobre les torrades de Santa Teresa de Setmana Santa

Quant de temps es conserven les torrades de Santa Teresa

A la nevera, tapades amb paper film o en un recipient hermètic, aguanten 3-4 dies perfectament. Moltes persones diuen que al segon dia estan fins i tot millor perquè els sabors s'integren. També pots congelar-les ja fregides i reescalfar-les al forn a 180 °C durant 8-10 minuts.

És millor arrebossar les torrades de Santa Teresa amb sucre o amb almívar

És qüestió de gustos. El sucre amb canyella dóna un acabat sec i cruixent. L'almívar les deixa més sucoses i brillants, però també més dolces. Al centre i nord d'Espanya predomina el sucre; a Andalusia i Extremadura, l'almívar o la mel.