Plats Típics de Setmana Santa a Espanya: Guia per Comunitats

Els plats de Setmana Santa que defineixen cada racó d'Espanya

Cada comunitat autònoma té els seus propis plats de Setmana Santa. Alguns es comparteixen, d'altres són exclusius d'una zona. Aquesta guia recull els més representatius, organitzats per comunitat, perquè puguis descobrir tradicions noves o preparar aquell plat que et recorda la teva terra.

Hem dividit els plats en salats (entrants i principals) i dolços (postres), perquè ambdues categories són igualment importants a la taula de Setmana Santa.

Andalusia: la Setmana Santa més intensa, també a taula

Plats salats:

• Pota de cigrons amb bacallà i espinacs: versió andalusa del potatge de vigília, de vegades amb un sofregit més elaborat amb comí.
• Bacallà amb tomàquet: lloms de bacallà fregits i després guisats en salsa de tomàquet amb pebrot verd. Plat cordovès per excel·lència.
• Tagarnines esparragades: cardells silvestres (tagarnines) cuits amb all, pa fregit i pebre vermell. Plat humil i saborós, difícil de trobar fora d'Andalusia.
• Cazón en adobo: peix marinat en vinagre, all, comí i pebre vermell, arrebossat i fregit. Típic de Cadis.

Dolços:

• Pestiños: massa fina fregida i banyada en mel o sucre. N'hi ha amb sèsam, amb anís o només amb mel.
• Torrijes de vi: amarades en vi dolç (moscatell o Pedro Ximénez) i banyades en mel.
• Borrachuelos: coques fregides farcides de cabell d'àngel, banyades en almívar. Típics de Màlaga.

Castella i Lleó: el potatge com a bandera

Plats salats:

• Potatge de vigília: cigrons, espinacs, bacallà, ou dur i un sofregit d'all amb pebre vermell. La versió castellana és la més estesa a Espanya.
• Soldaditos de Pavía: tires de bacallà arrebossades en una massa amb safrà i fregides. El safrà dóna un color groc intens. Nom madrileny, però el plat és castellà.
• Sopa d'all castellana: pa dur, all, pebre vermell, brou i un ou escaldat. Plat de vigília per excel·lència a la meseta.

Dolços:

• Torrijes de llet: la versió clàssica amb llet infusionada, arrebossades en sucre i canyella.
• Flors manxegues / Roscos fregits: massa fregida amb forma de flor, espolvorada amb sucre. Es fan amb un motlle especial.
• Hornazos: massa de pa enriquida amb ous i oli, de vegades amb embotit. L'hornazo de Salamanca porta llom, xoriço i ou dur a dins. Es menja el Dilluns de Pasqua.

País Basc: el bacallà elevat a art

Plats salats:

• Bacallà al pil pil: el plat basc per antonomàsia. Lloms de bacallà d'Islàndia confitats en oli amb all. L'emulsió de la gelatina del bacallà amb l'oli crea la salsa pil pil.
• Bacallà a la biscaïna: lloms de bacallà en salsa de pebrot xoricer. La salsa es fa amb la polpa dels pebrots secs hidratats, ceba i all. Color vermell intens, sabor profund.
• Bacallà al Club Ranero: amb pebrots verds i salsa de tomàquet. Recepta bilbaïna clàssica.

Dolços:

• Llet fregida: crema pastissera espessa, tallada en rectangles, arrebossada i fregida. Exterior cruixent, interior cremós.
• Pantxineta: pasta de full farcida de crema i coberta d'ametlles laminades.

Catalunya: bacallà a la llauna i mona de Pasqua

Plats salats:

• Bacallà a la llauna: bacallà al forn en una llauna amb all, julivert, pebre vermell i oli. Senzill i directe.
• Bacallà amb samfaina: bacallà amb samfaina catalana (albergínia, carbassó, pebrot, tomàquet i ceba).
• Bacallà esqueixat: amanida freda de bacallà esmicolat cru (dessalat) amb tomàquet, pebrot, ceba i olives negres.

Dolços:

• Mona de Pasqua: bescuit decorat amb ous de xocolata. El padrí la regala al fillol el Diumenge de Pasqua. Tradició molt arrelada a Catalunya.
• Bunyetes: bunyols prims i cruixents espolvorats amb sucre. Se serveixen per Quaresma.
• Coca de llardons: coca dolça amb llardons i pinyons. Es consumeix abans de l'abstinència de Quaresma i reapareix per Pasqua.

Galícia, Astúries i Cantàbria: mar i cullera

Galícia:

• Empanada de bacallà: massa fina farcida de bacallà esmicolat, ceba confitada, pebrot i tomàquet. L'empanada gallega és un món en si mateix.
• Pop a la feira: pop cuit, tallat i amanit amb oli, pebre vermell i sal grossa. No és exclusiu de Setmana Santa, però protagonitza moltes taules.
• Filloas: crêpes fines, dolces (amb mel o sucre) o salades (amb brou). Tradició del Carnestoltes que s'estén a Quaresma.

Astúries:

• Fabada de vigília: fabes amb bacallà i cloïsses en lloc de xoriço i botifarra. Mateixa contundència, esperit de Quaresma.

Cantàbria:

• Anxoves del Cantàbric: les anxoves en salaó de Santoña i Laredo són un producte de culte. Per Setmana Santa es consumeixen com a aperitiu, en entrepans o sobre torrades.
• Corbatas de Unquera: pasta de full fina amb forma de corbata de llacet, glassejada amb sucre. Dolç compartit entre Cantàbria i Astúries.

Llevant, Aragó i Illes: arròs, bunyols i mones

Comunitat Valenciana:

• Olleta de Quaresma: guisat valencià de cigrons, fesols, espinacs i bacallà. La versió local del potatge de vigília.
• Bunyols de carabassa: massa de carabassa fregida, esponjosa i dolça. Imprescindibles a Falles i Setmana Santa.
• Mona de Pasqua valenciana: similar a la catalana però amb variants locals.

Aragó:

• Bacallà ajoarriero: bacallà esmicolat guisat amb tomàquet, pebrot, all i ou. Plat saragossà potent.
• Crespillos de borraja: fulles de borratja arrebossades i fregides, espolvorades amb sucre. Dolç-salat inusual i addictiu.
• Almojábanas: rosquilles de formatge fresc i anís, enfornades. Dolç aragonès de Quaresma.

Illes Balears:

• Panades: coques farcides de peix, pèsols i verdura. Versió de vigília de la panada mallorquina.
• Robiols: coques dolces farcides de mató o cabell d'àngel.

Canàries:

• Sancocho canario: peix salat (xerne o bacallà) cuit amb papes arrugades, moniato i mojo picón. Plat de Divendres Sant.
• Truites de moniato: coques dolces de moniato. Postre nadalenc que reapareix per Setmana Santa.

Preguntes freqüents