Resum: La història de l'empanadilla de tonyina comença, en realitat, amb l'empanada gallega. L'empanada —aquesta gran massa farcida que s'enforna sencera i es talla a porcions— era ja un plat documentat a la Península Ibèrica al segle XIII, esmentada en el Libro de Buen Amor de l'Arxipreste d'Hita i present en els còdexs medievals com a menjar de viatgers, soldats i pelegrins del Camí de Sant Jaume. El farciment més habitual era el peix: tonyina, sardines, bacallà o el que portés la jornada de pesca.
Les empanadilles de tonyina són, possiblement, la tapa més democràtica de la cuina espanyola. Són als bars de poble i a les cases d'àvia, en els berenars d'escola i en els aperitius de diumenge, a les festes d'aniversari i en els sopars improvisats. Són barates, senzilles, i quan estan ben fetes —amb un farciment sucós i una massa cruixent que cruix en mossegar-la— no hi ha qui es resisteixi a repetir.
En aquesta guia t'expliquem com fer empanadilles de tonyina casolanes de principi a fi: des de la preparació del farciment perfecte fins a la massa feta a casa, passant pels tres mètodes de cocció (fregides, al forn i en air fryer) perquè triïs el que millor s'adapti al teu dia. Incloem proporcions exactes per a 20 unitats, trucs de segellat perquè no s'obrin i variants creatives per quan vulguis sortir del clàssic.
A Bacalalo del Mercat del Ninot, des de 1990, elaborem empanadilles artesanes amb la mateixa recepta que hem perfeccionat durant dècades. Coneixem bé el producte, els temps i els errors que cal evitar. Tot el que llegeixes aquí ve de l'experiència real d'una parada que porta més de trenta anys alimentant Barcelona.
Les empanadilles de tonyina: la tapa espanyola per excel·lència
La història de l'empanadilla de tonyina comença, en realitat, amb l'empanada gallega. L'empanada —aquesta gran massa farcida que s'enforna sencera i es talla a porcions— era ja un plat documentat a la Península Ibèrica al segle XIII, esmentada en el Libro de Buen Amor de l'Arxipreste d'Hita i present en els còdexs medievals com a menjar de viatgers, soldats i pelegrins del Camí de Sant Jaume. El farciment més habitual era el peix: tonyina, sardines, bacallà o el que portés la jornada de pesca.
L'evolució de l'empanada gran a l'empanadilla individual va ser natural. En algun moment entre els segles XVIII i XIX, les cuines espanyoles van començar a fer versions petites, tancades sobre si mateixes, que es podien fregir en oli d'oliva i menjar amb la mà. L'empanadilla va heretar l'essència de la seva germana gran —massa tendra, farciment saborós, format transportable— però va afegir la fregida, que li donava aquella escorça cruixent i irresistible que la va convertir en la reina de les tapes.
Avui, les empanadilles de tonyina són a tot arreu. Cada bar d'Espanya té les seves, cada àvia té la seva recepta, i cada família defensa que les seves són les millors. No hi ha festa de poble, fira o romeria sense una safata d'empanadilles. I encara que la indústria alimentària les ha popularitzat en la seva versió congelada (que compleix la seva funció, però no s'assembla gens a la casolana), l'empanadilla de tonyina feta a casa segueix sent un plaer a l'abast de qualsevol que li dediqui una hora a la cuina.
El que diferencia una bona empanadilla d'una de mediocre és, abans de tot, l'equilibri: un farciment sucós però no aquós, amb la tonyina com a protagonista clar però ben acompanyada per la ceba confitada, el tomàquet i aquest punt d'ou dur que aporta cremositat. I una massa que sigui fina però resistent, que cruixi al primer mos però no es desfaci. Si busques la recepta de referència per a la versió gran, no et perdis la nostra guia d'empanada de tonyina: recepta gallega amb massa casolana.
Ingredients per al farciment perfecte
Aquesta recepta està calculada per a 20 empanadilles de tonyina, una quantitat generosa per a 4-6 persones com a aperitiu o tapa. Les proporcions són les que fem servir a la nostra cuina del Mercat del Ninot i estan provades centenars de vegades.
Per al farciment
- 2 llaunes de tonyina clara en oli (uns 200 g escorreguts) — una bona tonyina en conserva de qualitat marca tota la diferència
- 1 ceba mitjana, picada molt fina
- ½ pebrot verd italià, picat molt fi
- 200 g de tomàquet fregit casolà (o tomàquet triturat reduït a la paella)
- 2 ous durs, picats a trossos petits
- 8-10 olives verdes sense pinyol, picades (opcional però recomanat)
- 3 cullerades d'oli d'oliva verge extra
- 1 culleradeta de pebre vermell dolç
- Sal i pebre negre al gust
Per arrebossar (només si es fregeixen)
- 2 ous batuts
- Farina per enfarinar
Notes sobre els ingredients
La tonyina: Utilitza sempre tonyina clara en oli d'oliva, no al natural. L'oli aporta sucositat i sabor que el farciment necessita. La tonyina en oli vegetal és acceptable, però la d'oliva és superior. Les conserves gallegues de qualitat, com la Tonyina Clara en Oli de la marca Dardo, ofereixen una tonyina de textura ferma i sabor net que es desfà en làmines generoses, no en molles seques.
El tomàquet: El tomàquet fregit casolà és ideal perquè té cos, dolçor i un punt de caramel·lització. Si no en tens de casolà, utilitza tomàquet triturat de bona qualitat i redueix-lo a la paella durant 10 minuts a foc mitjà fins que espesseixi i perdi l'excés d'aigua. Mai utilitzis tomàquet cru: deixarà el farciment aquós i les empanadilles s'obriran en fregir.
L'ou dur: Aporta la cremositat que completa el farciment. Cou-los 10 minuts en aigua bullent, passa'ls per aigua freda i pica'ls a trossos irregulars, no massa fins. Aquests trossets de rovell que es troben en mossegar són part de l'encant.
Les olives: No són obligatòries, però les olives verdes manzanilla picades aporten un contrapunt salat i àcid que equilibra la dolçor del tomàquet. Si les utilitzes, pica-les grosses perquè es notin en mastegar.
Massa casolana vs massa comprada: quina triar?
La resposta honesta: ambdues opcions són vàlides i produeixen un resultat excel·lent. La massa d'empanadilles casolana té una textura més rústica, un sabor més complex i aquesta satisfacció de fer-ho tot des de zero. La massa comprada (les oblees rodones que venen a qualsevol supermercat) estalvia temps i ofereix un resultat més uniforme, amb vores fines que es segellen fàcilment.
Recepta de massa casolana per a empanadilles
Aquesta massa d'empanadilles casolana queda fina, flexible i amb un punt cruixent després de la fregida. Rendeix per a unes 20 oblees.
- 300 g de farina de blat (tot ús)
- 75 ml d'oli d'oliva verge extra
- 100 ml d'aigua tèbia
- ½ culleradeta de sal
- 1 pessic de cúrcuma o safrà (opcional, per donar color daurat)
- Barreja la farina amb la sal en un bol ampli. Fes un volcà al centre.
- Aboca l'AOVE i l'aigua tèbia. Barreja amb una forquilla des del centre cap a fora fins que s'integri.
- Amassa sobre una superfície enfarinada durant 5-8 minuts, fins a obtenir una massa llisa, elàstica i que no s'enganxi a les mans. Si està seca, afegeix aigua cullerada a cullerada. Si s'enganxa, afegeix farina.
- Forma una bola, embolica-la en paper film transparent i deixa-la reposar 30 minuts a temperatura ambient. El repòs relaxa el gluten i fa que la massa sigui més fàcil d'estirar.
- Divideix la massa en 20 porcions iguals. Estira cada una amb un corró sobre una superfície enfarinada fins a obtenir discos d'uns 12-13 cm de diàmetre i 2 mm de gruix.
Truc: Si vols discos perfectament rodons, utilitza un plat petit o un tallapastes rodó com a guia i retalla l'excés. Aquests retalls s'amassen de nou i donen per a 3-4 oblees extra.
Massa comprada: com treure-li el màxim partit
Les oblees per a empanadilles de marca (La Cocinera, Buitoni, Casa Tarradellas) funcionen bé. Aquests consells milloren el resultat:
- Treue-les de la nevera 10 minuts abans d'utilitzar-les perquè siguin més flexibles i no es trenquin en doblegar.
- No les sobreomplis: una cullerada plena de farciment per oblea és suficient.
- Si la vora no segella bé, pinta el perímetre amb una mica d'aigua o ou batut abans de tancar.
- Per a fregir, les oblees fines són millors (queden més cruixents). Per a forn, les gruixudes aguanten millor sense assecar-se.
Productes relacionats de Bacalalo
Recepta pas a pas: empanadilles de tonyina tradicionals
Aquesta és la recepta d'empanadilles de tonyina completa, des del sofregit fins al segellat. Cada pas té el seu per què.
1. Preparar el sofregit (15 minuts)
Escalfa l'oli d'oliva en una paella àmplia a foc mitjà. Afegeix la ceba picada i un pessic de sal (la sal ajuda a que la ceba deixi anar aigua i es confiti en lloc de fregir-se). Cou remenant durant 8-10 minuts fins que estigui transparent i tendra, sense que arribi a daurar-se. Afegeix el pebrot verd i cou 3 minuts més. Un bon sofregit és la base de tot: si la ceba queda crua, el farciment tindrà un sabor agressiu; si es crema, amargarà.
2. Afegir el tomàquet i reduir (5-8 minuts)
Incorpora el tomàquet fregit casolà i el pebre vermell dolç. Remena bé i cou a foc mitjà-baix durant 5-8 minuts, fins que el tomàquet espesseixi i el sofregit tingui una consistència densa, gairebé de samfaina. Ha de poder aguantar-se en una cullera sense degotejar. Si queda líquid, les empanadilles s'obriran en fregir per la pressió del vapor intern.
3. Esmicolar la tonyina i barrejar
Retira la paella del foc. Escorre bé la tonyina (reserva l'oli per a un altre ús; és un oli magnífic per amanir amanides) i esmicola-la amb una forquilla directament sobre el sofregit. Barreja bé. Afegeix l'ou dur picat i les olives. Rectifica de sal i pebre. Deixa refredar el farciment completament abans de farcir les oblees. Aquest pas és important: un farciment calent humiteja la massa, la debilita i provoca ruptures durant la fregida.
4. Farcir les empanadilles
Col·loca una oblea (casolana o comprada) al palmell de la mà o sobre la taula. Posa una cullerada plena de farciment en una meitat del disc, deixant una vora lliure d'1 cm. No caiguis en la temptació de sobrecarregar: menys farciment significa un segellat més segur i una empanadilla que no esclata.
5. Segellar amb forquilla
Doblega l'altra meitat de la massa sobre el farciment, formant una mitja lluna. Prem primer amb els dits per expulsar l'aire de l'interior (l'aire atrapat s'expandeix amb la calor i rebenta l'empanadilla). Després, segella tota la vora prement amb les dents d'una forquilla, fent marques uniformes. A més de tancar, la forquilla deixa aquest patró decoratiu clàssic i crea una junta més ampla i resistent. Si utilitzes massa casolana, pots fer un repulgue trenat doblant la vora sobre si mateixa.
6. Arrebossar (només si es fregeixen)
Si vas a fregir les empanadilles, arrebossa-les just abans de posar-les a l'oli. Passa cada una per farina (sacseja l'excés) i després per ou batut. L'arrebossat crea una capa exterior daurada i cruixent que és la senya d'identitat de l'empanadilla de bar. Si les prefereixes al forn, salta't aquest pas i pinta la superfície amb ou batut perquè es daurin.
Fregides, al forn o en fregidora d'aire: tres mètodes de cocció
Les empanadilles de tonyina es poden cuinar de tres formes diferents, cadascuna amb els seus avantatges. Aquí tens la comparativa:
| Mètode | Temperatura | Temps | Resultat | Calories aprox. |
|---|---|---|---|---|
| Fregides en oli | 180 °C | 2-3 minuts | Cruixents, daurades, sucoses — la versió clàssica de bar | ~180 kcal/ud |
| Al forn | 200 °C | 18-20 minuts | Daurades, més lleugeres, textura fullada | ~120 kcal/ud |
| Fregidora d'aire | 180 °C | 10-12 minuts | Cruixents sense gairebé oli, resultat intermedi | ~130 kcal/ud |
Mètode 1: Fregides en oli (la clàssica)
És el mètode tradicional i el que dóna el millor resultat en sabor i textura. Escalfa abundant oli d'oliva suau o oli de gira-sol en una paella fonda o cassola fins a 180 graus. Utilitza un termòmetre; si no en tens, posa un trosset de pa: s'ha de fregir immediatament amb bombolles vives.
Fregeix les empanadilles en tandes de 3-4 unitats, sense amuntegar. Dona'ls la volta quan la part submergida estigui daurada (1-1,5 minuts per banda). Treu-les amb escumadora i escorre-les sobre una reixeta o paper de cuina. Entre tanda i tanda, deixa que l'oli recuperi temperatura.
Mètode 2: Empanadilles de tonyina al forn
Les crestes de tonyina al forn són l'alternativa més lleugera. Preescalfeu el forn a 200 graus amb calor a dalt i a baix. Col·loqueu les crestes sobre una safata amb paper de forn, sense que es toquin. Pinteu-les amb ou batut per la superfície (això els donarà color daurat i brillantor). Enforneu durant 18-20 minuts, fins que estiguin daurades. A meitat de cocció, gireu la safata per a un daurat uniforme.
Truc per al forn: Pulveritzeu una fina capa d'oli d'oliva sobre les crestes abans de posar-les al forn. Això imita parcialment l'efecte de la fregida i millora la textura de la crosta.
Mètode 3: Fregidora d'aire (air fryer)
L'air fryer ofereix un compromís excel·lent entre la fregida i el forn. Preescalfeu la fregidora d'aire a 180 graus. Col·loqueu les crestes a la cistella en una sola capa (sense apilar), pulveritzeu una mica d'oli sobre elles i coeu 10-12 minuts, girant-les a la meitat. Queden cruixents per fora i sucoses per dins, amb un consum d'oli mínim.
Nota: A l'air fryer, l'arrebossat de farina i ou no funciona bé (es desprèn). Pinteu les crestes només amb ou batut, com en el mètode de forn.
Les nostres crestes artesanes: a punt per fregir
Fer crestes casolanes és un plaer, però la realitat és que no sempre hi ha temps. Per a aquests dies, a Bacalalo del Mercat del Ninot tenim la solució: les nostres Crestes de Tonyina Artesanes, elaborades a mà amb la mateixa recepta i els mateixos ingredients que hem descrit en aquest article.
Són crestes d'elaboració artesana, no industrial. La massa es prepara diàriament, el farciment porta tonyina en conserva de qualitat, sofregit real de ceba i tomàquet, ou dur i el punt just d'espècies. Venen en pack de 4 unitats, a punt per fregir en 3 minuts o posar al forn en 20. És la forma més ràpida de tenir a casa una cresta que té gust de feta a mà, perquè està feta a mà.
Si t'agraden les crestes però vols explorar altres sabors, prova les nostres Crestes de Brandada de Bacallà Artesanes: la mateixa massa, però amb un farciment cremós de brandada que es desfà en mossegar-la. És una de les variants favorites dels nostres clients del Mercat del Ninot.
Variants creatives: més enllà de la tonyina clàssica
La cresta és un format tan versàtil que admet pràcticament qualsevol farciment. Aquestes són les variants que més èxit tenen entre els nostres clients:
Crestes de brandada de bacallà
La brandada de bacallà —aquella crema sedosa de bacallà esmicolat, patata, oli d'oliva i all— és un farciment espectacular per a crestes. En mossegar-la, la textura cremosa contrasta amb la massa cruixent d'una forma addictiva. És la variant premium per excel·lència, i la que més venem a la nostra parada. Si t'interessa aprofundir en el bacallà i les seves preparacions, la nostra guia de ventresca de tonyina t'obrirà un món de possibilitats amb peixos de qualitat.
Crestes amb pisto
Substitueix la tonyina per un bon pisto manxec ben reduït (carbassó, albergínia, pebrot vermell, tomàquet, ceba). El pisto ha d'estar gairebé sec perquè no humitegi la massa. És una opció vegetariana excel·lent que no té res a envejar a la versió amb tonyina. Pots afegir una mica de formatge de cabra esmicolat per a un toc extra de cremositat.
Crestes de gambes a la planxa
Pica unes gambes pelades i salta-les breument amb all laminat, bitxo i un raig d'oli d'oliva. Escorre bé (és fonamental que no quedi líquid) i usa com a farciment. El resultat és una cresta de marisc amb un sabor intens que funciona molt bé com a entrant en un àpat més elaborat.
Crestes d'espinacs i formatge
Escalfa espinacs frescos amb un gra d'all, escorre'ls a consciència (esprem tota l'aigua amb les mans) i barreja'ls amb formatge crema i un grapat de pinyons torrats. El farciment queda verd, cremós i amb un punt de sofisticació que sorprèn dins d'un format tan popular.
Crestes de mojama
Per als més aventurers: pica fina la mojama de tonyina, barreja-la amb formatge crema, tomàquet sec picat i unes gotes d'oli d'oliva verge extra. És una cresta gurmet, intensa i salina, perfecta per acompanyar amb una copa de manzanilla freda.
Conservació i reescalfament
Un dels grans avantatges de les crestes de tonyina és que es conserven i congelen magníficament. Això les converteix en el batch cooking perfecte: prepara una tanda gran i tindràs aperitius per a setmanes.
Congelar crestes crues
El millor mètode és congelar-les crues, abans de cuinar. Col·loca-les en una safata folrada amb paper de forn, sense que es toquin, i posa-les al congelador durant 2 hores. Una vegada fermes, transfereix-les a bosses de congelació, eliminant l'aire. Es conserven perfectament durant 2-3 mesos.
Cuinar sense descongelar
Aquesta és la clau: les crestes congelades es cuinen directament sense descongelar. Per fregir, posa-les a l'oli a 170 graus (una mica menys que les fresques) durant 4-5 minuts, girant-les a la meitat de la cocció. Per al forn, col·loca-les en safata a 190 graus durant 22-25 minuts. Per a l'air fryer, a 175 graus durant 14-15 minuts. Descongelar-les abans de cuinar és un error: la massa es reblaneix, absorbeix humitat del farciment i el resultat és una cresta flàccida que s'obre.
Congelar crestes ja fregides
Si et sobren crestes ja fregides, també pots congelar-les. Deixa-les refredar completament, col·loca-les en bossa de congelació i congela. Per consumir, reescalfa-les directament del congelador al forn a 180 graus durant 12-15 minuts o a l'air fryer a 170 graus durant 8-10 minuts. No reescalfis crestes fregides al microones: el resultat és una massa gomosa i humida que perd tota la gràcia.
Reescalfament de crestes del dia anterior
Si les crestes són del mateix dia o del dia anterior (guardades a la nevera), el forn és el teu millor aliat. Preescalfa a 180 graus, col·loca les crestes sobre una reixeta (no directament sobre la safata, perquè circuli l'aire per sota) i escalfa 8-10 minuts. Recuperaran la textura cruixent gairebé com acabades de fer. L'air fryer també funciona bé: 160 graus, 5-6 minuts.
🛒 Productes mencionats en aquest article
⭐ 4.9/5 · Enviament fred 24-48h · Des de 1990 al Mercat del Ninot
Conclusió
Fer crestes de tonyina casolanes és un d'aquests plaers de cuina que compensa l'esforç. Amb ingredients senzills —una bona tonyina en conserva, un sofregit pacient, una massa ben treballada— s'aconsegueix un resultat que està a anys llum de la versió industrial. I amb els tres mètodes de cocció que t'hem explicat, pots adaptar-les a qualsevol moment: fregides per a l'aperitiu de diumenge, al forn per a un berenar entre setmana, a l'air fryer per a un sopar ràpid.
La clau, com en tota bona cuina, està en la matèria primera. Una tonyina en conserva de qualitat, un tomàquet fregit casolà i una massa amb oli d'oliva verge extra són els tres pilars sobre els quals es construeix una cresta memorable. I si un dia no tens temps però vols aquest mateix sabor, les nostres crestes artesanes de Bacalalo estan fetes exactament amb aquesta filosofia: ingredients reals, elaboració manual i el saber fer de més de trenta anys.
Si vols seguir explorant receptes amb tonyina i altres peixos, et recomanem la nostra guia de tonyina encebollada: la recepta marinera que mai falla, un altre clàssic de la cuina marinera que comparteix esperit amb les crestes: senzillesa, producte bo i resultat espectacular.
Conclusions
- Les crestes de tonyina: la tapa espanyola per excel·lència: La història de la cresta de tonyina comença, en realitat, amb l'empanada gallega.
- Ingredients per al farciment perfecte: Aquesta recepta està calculada per a 20 crestes de tonyina, una quantitat generosa per a 4-6 persones com a aperitiu o tapa.
- Massa casolana vs massa comprada: quina triar?: La resposta honesta: ambdues opcions són vàlides i produeixen un resultat excel·lent.
- Recepta pas a pas: crestes de tonyina tradicionals: Aquesta és la recepta de crestes de tonyina completa, des del sofregit fins al segellat.
- Fregides, al forn o a la fregidora d'aire: tres mètodes de cocció: Les crestes de tonyina es poden cuinar de tres formes diferents, cadascuna amb els seus avantatges.
Preguntes freqüents
Es poden congelar les crestes de tonyina?
Sí, i és la millor manera de tenir-les sempre a mà. L'ideal és congelar-les crues (muntades però sense cuinar): col·loca-les en una safata sense que es toquin, congela-les 2 hores i després passa-les a una bossa de congelació. Es conserven fins a 3 mesos. Quan les vulguis menjar, cuina-les directament del congelador sense descongelar, afegint 1-2 minuts al temps de cocció habitual. També es poden congelar ja fregides, però en reescalfar-les la textura no serà tan cruixent com quan es fregeixen directament des de cru congelat.
Quant de temps es fregeixen les crestes?
Les crestes fresques es fregeixen en oli a 180 graus durant 2-3 minuts en total, girant-les quan la part submergida estigui daurada (aproximadament 1-1,5 minuts per banda). Les crestes congelades necessiten una mica més: uns 4-5 minuts a 170 graus. L'indicador visual és més fiable que el rellotge: han d'estar daurades de forma uniforme, amb un to entre daurat i torrat clar. Si s'enfosqueixen massa ràpid, baixa el foc; si triguen molt a daurar-se, l'oli no està prou calent.
Es poden fer crestes de tonyina al forn?
Sí, i és una alternativa excel·lent si prefereixes una versió més lleugera. Preescalfa el forn a 200 graus, col·loca les crestes en safata amb paper de forn, pinta-les amb ou batut perquè es daurin i enforna 18-20 minuts. Queden daurades per fora i sucoses per dins, amb unes 60 calories menys per unitat que les fregides. El truc és pulveritzar una mica d'oli d'oliva sobre elles abans de posar-les al forn per millorar la textura cruixent.
Quin tipus de tonyina és millor per a crestes?
La millor tonyina per a crestes és la tonyina clara en oli d'oliva. La tonyina clara (Thunnus albacares, yellowfin) té una textura ferma que esmicolada en làmines definides, no en pasta. L'oli d'oliva aporta suculència i sabor que l'oli vegetal o l'aigua no ofereixen. Les conserves gallegues de qualitat són la referència: tonyina neta, ben confitada i sense excés de sal. Evita la tonyina al natural per a crestes: queda seca i necessitaràs compensar amb més oli o més tomàquet.
Com segellar bé les crestes perquè no s'obrin?
Hi ha cinc claus per a un segellat perfecte: 1) No sobreomplis — una cullerada plena és suficient. 2) Deixa 1 cm de vora lliure sense farciment. 3) Pinta la vora amb aigua o ou batut abans de tancar per crear adhesió. 4) Prem primer amb els dits per expulsar tot l'aire interior (l'aire atrapat s'expandeix amb la calor i trenca la massa). 5) Segella amb les dents d'una forquilla prement fermament cada centímetre de la vora. Si uses massa casolana, el trena (doblegar la vora sobre si mateix) és encara més resistent.
Quantes calories té una cresta de tonyina?
Depèn del mètode de cocció. Una cresta de tonyina fregida de mida estàndard (amb oblea comercial) té aproximadament 170-190 kcal. La versió al forn baixa a unes 110-130 kcal, ja que elimina les calories de l'oli de fregir i l'arrebossat. A l'air fryer, el resultat és similar al forn: unes 120-140 kcal. La major part de les calories prové de la massa i l'oli de la tonyina en conserva, no del farciment en si. Si busques reduir calories, l'opció de forn amb massa fina és la més lleugera sense sacrificar sabor.
Quins ingredients porten les crestes de tonyina?
El farciment clàssic de crestes porta tonyina, tomàquet fregit, ou dur picat i pebrots del piquillo, però pots experimentar amb altres ingredients com carn picada, pollastre esmicolat, espinacs amb formatge, xampinyons saltats o fins i tot farcits dolços.
Quins són els ingredients de la massa per a crestes?
450 g de farina de blat comuna (sense llevat) (4 tasses) 200 ml d'aigua (una tassa aprox) 50 g de mantega o oli (1/4 de tassa) 1 ou. 5 g de sal (una culleradeta)
Com fregir crestes de tonyina?
Sense descongelar el producte, treure 6 unitats de l'envàs i fregir en abundant oli molt calent (180ºC) durant 4 minuts fins que el producte estigui daurat. Extreure el producte de la fregidora, col·locar-lo en un plat i deixar reposar durant 3 minuts abans de servir.
Descobreix més
