Què Menjar per Setmana Santa: Tradicions Gastronòmiques per Regió

Què es menja per Setmana Santa a Espanya: un país, moltes tradicions

Espanya celebra la Setmana Santa de maneres molt diferents segons la regió. Les processons canvien, la música canvia, i el menjar també. El que uneix totes les taules és una constant: el peix com a protagonista i els dolços com a cloenda.

L'abstinència de carn durant els divendres de Quaresma (i especialment el Divendres Sant) ha modelat durant segles les tradicions culinàries de cada comunitat. Cada zona ha aprofitat els seus recursos locals per crear plats que van començar com a obligació religiosa i avui són patrimoni gastronòmic.

Aquest recorregut et porta per les taules de Setmana Santa de nord a sud, d'est a oest.

Nord d'Espanya: bacallà, fabada de quaresma i filloas

País Basc

El bacallà és el rei absolut. Els bascos han convertit el bacallà d'Islàndia en alta cuina amb preparacions com el pil pil, la biscaïna i el bacallà al club Ranero (amb pebrots verds i salsa de tomàquet). El Divendres Sant, a pràcticament totes les llars basques es menja bacallà en alguna d'aquestes versions.

Galícia

Galícia combina el marisc local amb el bacallà. El pop a feira, l'empanada de bacallà i el brou gallec amb grelos són els plats estrella. De postres, les filloas: creps fines farcides de crema o mel, hereteres de la tradició del Carnaval que es prolonguen fins a Setmana Santa.

Astúries i Cantàbria

La fabada de quaresma substitueix les carns de la fabada asturiana per bacallà i cloïsses. El resultat és igual de contundent. A Cantàbria, les anxoves en salaó del Cantàbric tenen un paper especial: es consumeixen com a aperitiu o sobre torrades de pa.

Centre d'Espanya: potatge, torrades de Santa Teresa i bacallà arrebossat

Castella i Lleó

El potatge de quaresma (cigrons, espinacs i bacallà) és el plat que defineix la Quaresma castellana. Senzill, nutritiu i barat: tres virtuts que l'han mantingut a les taules durant segles. Els hornazos (empanada farcida d'ou i embotit) es preparen per al Diumenge de Pasqua, marcant la fi de l'abstinència.

Madrid

Madrid adopta el potatge castellà i hi afegeix el bacallà arrebossat (soldaditos de Pavía) com a tapa estrella de Setmana Santa. Les torrades de Santa Teresa madrilenyes, amarades en llet i arrebossades en sucre i canyella, es venen en bars, pastisseries i obradors durant tota la temporada.

Castella-la Manxa

L'atascaburras (bacallà esmicolat amb puré de patata, all aixafat, ou dur i nous) és un plat manxec contundent. Recorda el brandade francès però amb caràcter propi. De postres, les flors fregides i els roscos d'anís.

Sud d'Espanya: bacallà amb tomàquet, potatge i pestiños

Andalusia

La Setmana Santa andalusa és tan intensa al carrer com a la taula. El bacallà amb tomàquet, els espinacs amb cigrons, el potatge de mongetes amb bacallà i les tagarninas esparragades són plats que es repeteixen a tota la comunitat. De postres, pestiños banyats en mel i torrades de Santa Teresa de vi.

Extremadura

Extremadura comparteix molts plats amb Andalusia i Castella. La chanfaina (estofat de menuts, però en versió de quaresma substituïts per bacallà), les sopes d'all i els pestiños són habituals. Les repápalos (boletes de pa fregit amarades en llet) són unes postres úniques de la zona.

Múrcia

El caldero murcià es versiona amb bacallà. Els mariners murcians preparen un arròs caldós amb bacallà que és una meravella. El pastís de cérvola (farcit de carn, però adaptat amb tonyina en versió de quaresma) apareix a les taules més tradicionals.

Est d'Espanya: arrossos, bunyols i mona de Pasqua

Catalunya

A Catalunya, el bacallà a la llauna (bacallà al forn amb all, julivert i pebre vermell) és el plat clàssic de Quaresma. També les bunyetes (bunyols dolços) i la coca de llardons. El Diumenge de Pasqua es regala la mona: un pa de pessic decorat amb ous de xocolata que el padrí ofereix al seu fillol.

A Bacalalo, des del nostre lloc al Mercat del Ninot de Barcelona, vivim aquesta tradició de prop. Cada Setmana Santa les nostres vendes de bacallà d'Islàndia es multipliquen.

Comunitat Valenciana

Els bunyols de carabassa són el dolç valencià de Setmana Santa (i de Falles, que coincideixen en dates). L'olleta de Quaresma (guisat de cigrons, mongetes, espinacs i bacallà) és la versió valenciana del potatge castellà. També aquí es regala la mona de Pasqua, amb variants locals.

Aragó

Les almojábanas (roscos de formatge fresc i anís) i els crespillos de borratja (fulles de borratja arrebossades i fregides amb sucre) són postres úniques d'Aragó. De plat principal, el bacallà ajorriero (esmicolat amb tomàquet, pebrot i all) domina les taules saragossanes.

Illes: tradicions pròpies entre mar i tradició

Illes Balears

Les panades (panadons farcits de peix i verdura) i els robiols (panadons dolços de mató o cabell d'àngel) són els protagonistes a Mallorca. A Menorca, les formatjades dolces es preparen per a Pasqua.

Canàries

Les Canàries tenen una forta tradició de bacallà i peix salat heretada dels segles de comerç atlàntic. El sancocho canari (peix salat cuit amb papes arrugades i mojo) és el plat estrella del Divendres Sant. Les truites de batata (panadons dolços de moniato) acompanyen com a postres.

El fil conductor: el bacallà

De nord a sud, d'est a oest, el bacallà apareix en totes les tradicions de Setmana Santa espanyoles. No és casualitat. El bacallà en salaó era el peix que es podia transportar i conservar a l'Espanya interior, lluny del mar. Assequible, versàtil i nutritiu, es va convertir en l'ingredient de Quaresma per excel·lència.

Avui, amb la logística moderna, pots rebre bacallà d'Islàndia premium a casa teva en 24-48 hores, llest per preparar qualsevol d'aquestes receptes regionals.

Preguntes freqüents

Totes les regions d'Espanya mengen bacallà per Setmana Santa

Pràcticament sí. El bacallà en salaó va ser durant segles l'únic peix accessible a les zones de l'interior. Fins i tot en zones costaneres amb accés a peix fresc, el bacallà manté el seu protagonisme per tradició. Cada comunitat el prepara de manera diferent.